The ICT Work Programme for 2009 addresses seven main challenges:
1. Pervasive and trustworthy network and service infrastructures;
2. Cognitive systems, interaction, robotics;
3. Components, systems, engineering;
4. Digital libraries and content;
5. Towards sustainable and personalised healthcare;
6. ICT for mobility, environmental sustainability and energy efficiency; and
7. ICT for independent living, inclusion and governance.
The work programme will be officially launched at the 2008 ICT Conference to take place in Lyon between the 25 and 27 November 08.
divendres, 21 de novembre del 2008
dilluns, 17 de novembre del 2008
de Blob: d'Utrecht a la Wii
de Blob és un videojoc que va néixer d'un projecte de final de carrera, en la que un grup d'estudiants havien de desenvolupar moviments físics. En el moment de la seva concepció, determinats sectors de la ciutat d'Utrecht estaven essent remodelats. El principal objectiu del joc va ser la de mostrar com evolucionaria la ciutat en els següents 10 anys. Fins i tot la ciutat d'Utrecht ha adoptat el personatge de de Blob com a mascota.
L'empresa THQ es va assabentar de l'existència d'aquest joc i va quedar realment impressionada amb el treball de l'equip de desenvolupadors. D'aquesta manera, aquesta empresa va encarregar el desenvolupament i adaptació d'aquest joc a Blue Tongue Entertainment per a la consola Wii, i a Helixe per a la Nintendo DS.
Vet aquí com un joc centrat en una ciutat ha esdevingut un èxit de les plataformes amb més projecció de l'actualitat.
Podeu consultar el resultat final per a la Wii i per a la Nintendo DS des del web de Nintendo.
Si el que voleu és descarregar-vos una versió original per a Windows (en anglès o holandès) i, a més, conèixer tots els detalls del projecte original, no dubteu en visitar el web de Banana Games.
Video de presentació: Deblob for the Wii
L'empresa THQ es va assabentar de l'existència d'aquest joc i va quedar realment impressionada amb el treball de l'equip de desenvolupadors. D'aquesta manera, aquesta empresa va encarregar el desenvolupament i adaptació d'aquest joc a Blue Tongue Entertainment per a la consola Wii, i a Helixe per a la Nintendo DS.
Vet aquí com un joc centrat en una ciutat ha esdevingut un èxit de les plataformes amb més projecció de l'actualitat.
Podeu consultar el resultat final per a la Wii i per a la Nintendo DS des del web de Nintendo.
Si el que voleu és descarregar-vos una versió original per a Windows (en anglès o holandès) i, a més, conèixer tots els detalls del projecte original, no dubteu en visitar el web de Banana Games.
Video de presentació: Deblob for the Wii
divendres, 14 de novembre del 2008
Moure muntanyes amb el cervell
Basat en els estudis més avançats sobre neurotecnologia, Emotiv Systems ha desenvolupat un revolucionari casc per a la interacció entre els éssser humans i els ordinadors.
Segons els seus desenvolupadors, aquest casc anomenat EPOC, permet detectar el vessant afectiu (discrimina entre diferents estats emocionals), el vessant cognitiu (detecta pensaments conscients) i el vessant expressiu (a través de les expressions facials en tems real) de l'usuari.
Segons els seus desenvolupadors, aquest casc anomenat EPOC, permet detectar el vessant afectiu (discrimina entre diferents estats emocionals), el vessant cognitiu (detecta pensaments conscients) i el vessant expressiu (a través de les expressions facials en tems real) de l'usuari.
En el seu lloc web es poden veure diverses aplicacions, entre elles la de controlar els elements en un videojoc sense l'ús de cap altra interfície, simplement amb el "poder de la ment".
L'empresa comercialitzarà aquest casc properament. El preu és de 299 dòlars. De moment només es poden fer reserves des dels Estats Units.
dilluns, 10 de novembre del 2008
Construcció de coneixements i adquisició de competències amb eines tecnològiques. Els videojocs
Llicència d'estudis d'Antònia Bernat Cuello (2006-2007)
Del grup F9. Document de més de 185 planes.
Objectius de la recerca:
1. Analitzar el coneixement i el desenvolupament de competències
d’alfabetització digital dels nens i nenes a través de l’ús dels
videojocs a l’escola.
2. Identificar diferents nivells d’alfabetització: alfabetització
instrumental, alfabetització en entorns multimèdia, alfabetització
per a la gestió de recursos, alfabetització per a la comunicació i
alfabetització per a la crítica reflexiva.
3. Analitzar la percepció que té el professorat sobre les competències tecnològiques dels alumnes.
4. Analitzar la pràctica metodològica del treball amb videojocs que es fa a l’escola.
5. Proposar orientacions pel professorat d’acord a l’extensió i aprofundiment de la cultura digital dels alumnes
S´han fet servir quatre tipus d´instruments:
o Qüestionaris
o Entrevistes
o Observacions directes (diari d´observació)
o Gravacions en video i audio de les sessions.
d’alfabetització digital dels nens i nenes a través de l’ús dels
videojocs a l’escola.
2. Identificar diferents nivells d’alfabetització: alfabetització
instrumental, alfabetització en entorns multimèdia, alfabetització
per a la gestió de recursos, alfabetització per a la comunicació i
alfabetització per a la crítica reflexiva.
3. Analitzar la percepció que té el professorat sobre les competències tecnològiques dels alumnes.
4. Analitzar la pràctica metodològica del treball amb videojocs que es fa a l’escola.
5. Proposar orientacions pel professorat d’acord a l’extensió i aprofundiment de la cultura digital dels alumnes
S´han fet servir quatre tipus d´instruments:
o Qüestionaris
o Entrevistes
o Observacions directes (diari d´observació)
o Gravacions en video i audio de les sessions.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Classification of learning outcomes: evidence from the computer games literature
From Harold F. O’Neila*, Richard Wainessa and Eva L. Bakerb. The Curriculum Journal Vol. 16, No. 4, December 2005, pp. 455 – 474
This article focuses on learning outcomes in the context of video games.
Learning outcomes are viewed from two theoretical frameworks:
- Kirkpatrick’s levels of evaluation
- CRESST model of learning
Several thousand articles pertaining to games have been published in the past 15 years,
however, only 19 studies are reviewed in this article as they met their standards for empirical research (i.e. either qualitative or quantitative data available).
Some difficulties about considering the research outcomes are:
- the educational benefits of games are mixed, and it is hypothesized that the positive findings can be attributed to instructional design and not to games per se
- many studies claiming positive outcomes appear to be making unsupported claims for the media
- most of the studies use a single measure to examine outcomes
This article focuses on learning outcomes in the context of video games.
Learning outcomes are viewed from two theoretical frameworks:
- Kirkpatrick’s levels of evaluation
- CRESST model of learning
Several thousand articles pertaining to games have been published in the past 15 years,
however, only 19 studies are reviewed in this article as they met their standards for empirical research (i.e. either qualitative or quantitative data available).
Some difficulties about considering the research outcomes are:
- the educational benefits of games are mixed, and it is hypothesized that the positive findings can be attributed to instructional design and not to games per se
- many studies claiming positive outcomes appear to be making unsupported claims for the media
- most of the studies use a single measure to examine outcomes
Embodied Interaction: Exploring the Foundations of a New Approach to HCI
From Paul Dourish (Xerox Palo Alto Research Center) http://www.dourish.com/embodied/embodied99.pdf
The author concerned with the conceptual foundations for a new model of Human-Computer-Interaction, explores in this article the following aspects:
Embodiment:
- “reflects both a physical presence in the world and a social embedding in a web of practices and purposes”
- “is a central feature of how we think about interaction”
Virtual reality and augmented reality systems:
- are been the most significant model of interaction in recent years
- Immersive Virtual Reality technologies create virtual worlds rendered in three dimensions, and then present them to the user as if they were real, complete
with stereoscopic displays and movement in the virtual space correlated with the user’s own movement.
- Mimicking the reality allows users to transfer familiar skills from the real world to the virtual.
Social computing:
- social computing arose in the 1980s
- attempts to capitalise upon social skills and aspects of the social setting in which systems are used
- HCI has been increasingly influenced not just by psychology, but also by sociology
- the activity of the user sitting at a computer is not defined simply by the patterns of their immediate interactions, but by web of surrounding relationships, practices and activities in which they are each embedded
Tangible computing:
- is a a phenomenon of the middle 1990s
- is exploring ways to exploit our physical and tactile skills
- we can better exploit our natural skills if we focus on interacting with the physical objects themselves, indeed of interacting with computers through physical objects (such as keyboards, mice and displays).
Both of these lines of development—social computing and tangible computing—are based on the same idea, that of embodiment.
What turns out to be important about tangible computing, is not the physical
nature of the objects through which we interact, but with what they represent and how we use them. At the same time, social computing emphasises how context lends meaning, and places a primary emphasis on action rather than abstract representation.
The author concerned with the conceptual foundations for a new model of Human-Computer-Interaction, explores in this article the following aspects:
Embodiment:
- “reflects both a physical presence in the world and a social embedding in a web of practices and purposes”
- “is a central feature of how we think about interaction”
Virtual reality and augmented reality systems:
- are been the most significant model of interaction in recent years
- Immersive Virtual Reality technologies create virtual worlds rendered in three dimensions, and then present them to the user as if they were real, complete
with stereoscopic displays and movement in the virtual space correlated with the user’s own movement.
- Mimicking the reality allows users to transfer familiar skills from the real world to the virtual.
Social computing:
- social computing arose in the 1980s
- attempts to capitalise upon social skills and aspects of the social setting in which systems are used
- HCI has been increasingly influenced not just by psychology, but also by sociology
- the activity of the user sitting at a computer is not defined simply by the patterns of their immediate interactions, but by web of surrounding relationships, practices and activities in which they are each embedded
Tangible computing:
- is a a phenomenon of the middle 1990s
- is exploring ways to exploit our physical and tactile skills
- we can better exploit our natural skills if we focus on interacting with the physical objects themselves, indeed of interacting with computers through physical objects (such as keyboards, mice and displays).
Both of these lines of development—social computing and tangible computing—are based on the same idea, that of embodiment.
What turns out to be important about tangible computing, is not the physical
nature of the objects through which we interact, but with what they represent and how we use them. At the same time, social computing emphasises how context lends meaning, and places a primary emphasis on action rather than abstract representation.
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Beyond Technology. Children's learning in the age of digital culture
by David Buckingham
Playing to learn? Rethinking the Educational Potential of Computer Games, capitol 6 del llibre " Beyond Technology. Children's learning in the age of digital culture " fa referència al debat actual en relació als jocs d'ordinador (computer games) i educació, així com a les publicacions d'autors tan rellevants com: James Paul Gee i Marc Prensky.
Buckingham destaca i compara les principals tesis d'aquests dos autors i també apunta que aquestes es basen més en correlacions que en evidències i causalitats. En aquest sentit apunta d'altres estudi més empirics i potser menys coneguts- Atkins, Carr, Juul, Newman, Wolf Copier and Raessens, BECTA, Egenfeldt-Nielsen-.
Alguns dels aspectes que Buckingham planteja a debat són:
- relacions entre l'aprenentage informal i l'aprenentatge situat
- la importància i límits de la transferència de competències
- el paper juga el plaer en l'aprenentatge
- les possibilitats dels diferents gèners de jocs
La majoria dels informes resultants dels estudis i recerques acaben fent recomenacions a la indústria dels videojocs tals com atendre a les necessitats educatives, però és poc clar el què es demana, caldria fer-ho de forma més específica.
Alguns aspectes dels videojocs, com ara el tema de la representació, les comunitats de jugadors, la dimenció comercial... podrien estudiar-se més.
El capítol 7 That's Edutainment, del mateix llibre, estudia la situació actual de les indústries mediàtiques (media industries) a Gran Bretanya, els motius dels seus èxits i les raons de la seva internacionalització.
Actualment les quatre companyies liders són:
- TLC
- Europress
- Havas
- Disney
En el capítol també s'apunten quines són les dificultats de la petita empresa per mantenir-se en el mercat de la producció educativa digital en formats tipus CD-ROM o DVD, descriu quines són les dificultats i els elements clau a l'hora de vendre un producte d'aquest tipus.
D'altre banda el on-line learning sembla tenir més avantatges. la indústria de la TV i la premsa estan entrant en aquest mercat, per exemple la BBC, Channel 4, Granada, Pearson, The Guardian...
Llibre disponible a la Biblioteca
Playing to learn? Rethinking the Educational Potential of Computer Games, capitol 6 del llibre " Beyond Technology. Children's learning in the age of digital culture " fa referència al debat actual en relació als jocs d'ordinador (computer games) i educació, així com a les publicacions d'autors tan rellevants com: James Paul Gee i Marc Prensky.
Buckingham destaca i compara les principals tesis d'aquests dos autors i també apunta que aquestes es basen més en correlacions que en evidències i causalitats. En aquest sentit apunta d'altres estudi més empirics i potser menys coneguts- Atkins, Carr, Juul, Newman, Wolf Copier and Raessens, BECTA, Egenfeldt-Nielsen-.
Alguns dels aspectes que Buckingham planteja a debat són:
- relacions entre l'aprenentage informal i l'aprenentatge situat
- la importància i límits de la transferència de competències
- el paper juga el plaer en l'aprenentatge
- les possibilitats dels diferents gèners de jocs
La majoria dels informes resultants dels estudis i recerques acaben fent recomenacions a la indústria dels videojocs tals com atendre a les necessitats educatives, però és poc clar el què es demana, caldria fer-ho de forma més específica.
Alguns aspectes dels videojocs, com ara el tema de la representació, les comunitats de jugadors, la dimenció comercial... podrien estudiar-se més.
El capítol 7 That's Edutainment, del mateix llibre, estudia la situació actual de les indústries mediàtiques (media industries) a Gran Bretanya, els motius dels seus èxits i les raons de la seva internacionalització.
Actualment les quatre companyies liders són:
- TLC
- Europress
- Havas
- Disney
En el capítol també s'apunten quines són les dificultats de la petita empresa per mantenir-se en el mercat de la producció educativa digital en formats tipus CD-ROM o DVD, descriu quines són les dificultats i els elements clau a l'hora de vendre un producte d'aquest tipus.
D'altre banda el on-line learning sembla tenir més avantatges. la indústria de la TV i la premsa estan entrant en aquest mercat, per exemple la BBC, Channel 4, Granada, Pearson, The Guardian...
Llibre disponible a la Biblioteca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)